EMBRUTAR-SE...

EMBRUTAR-SE...

EMBRUTAR-SE és una paraula una mica “polisèmica”…

Per alguns embrutar-se és una paraula prohibida i per altres és una necessitat.  I quin és la relació que tenen els nostres fills/es amb ella?

Sabies que dir-li al teu fill:

“No t’embrutis!” és sinònim de dir-li :

“No juguis!”

I per a què necessitam els pares que els nostres fills estiguin sempre pulcres? Què s’hi amaga davall la nostra exigència? Quines són les nostres vivències amb el fet d’embrutar-nos?

Els nins/es necessiten embrutar-se sobretot en el moment del joc. Jugar a  l’aire lluire, manipular diferents materials… tot això implica embrutar-se.

Un nin que s’embruta amb la terra  o l’arena del parc, o bé amb les témperes quan pinta no s’ha embrutat amb “caca” sinó amb uns materials ben sans i necessaris per vivenciar i experimentar tota una sèrie de sensacions.

És molt important potenciar que els nostres fills s’embrutin, que es sentin lliures de manipular amb tots els seus sentits (olorar, tastar, tocar, escoltar, mirar) i amb que respectin  la seva curiositat.

També cal que a les escoles hi hagi espai al fet d’embrutar-se. L’educació artística no es treballa des de la pulcritat sinó des de l’experimentació i la llibertat de crear.

Les escoles del segle XXI haurien  d’oferir possibilitats als seus alumnes per embrutar-se. Quin sentit té avaluar si  l’infant s’embruta massa o bé si presenta els seus dibuixos pulcres.

A través dels materials amb els quals s’embruten els infants experimenten, fan volar la seva imaginació, es fan pregunte  i les resolen a través d’assaig-error.

A més, per entendre i donar valor al fet d’anar net, cal aprendre abans com és  embrutar-se.

Sempre he pensat que si veig el meu fill arriba brut de l’escola, vol dir que s’ho ha passat bé.

Respectem els drets dels nostres infants!

Embrutar-se és un dret!