PAPÀ O MAMÀ?

PAPÀ O MAMÀ?

“ Si trio a papà, la mamà s’enfadarà amb jo, i si trio a mamà, el papà es posarà trist… Què puc fer? Escolliré primer a papà i després a mamà, o potser primer a mamà i després a papà… Què difícil… No vull triar, les estimo als dos… Papà no t’enfadis, mamà no estiguis trista… No m’entenen… Per culpa meva es barallen … Buf, ja ho he tornat a fer malament … No ho hauria d’haver fet així... Sóc un mal fill…”

Quant pes poden arribar a portar els fills! Quant de patiment hi pot haver en la infància d’un fill! Quanta ràbia podem portar els adults que ens encega i no ens permet mirar als fills! Quant dolor portem els adults que s’ens apaga la llum de la vida!

Potser aquestes paraules et resonen, potser et recorden a algun conegut o potser no et provoquen cap emoció. Doncs et sorprendies de veure quanta càrrega porten alguns infants que es veuen obligats a prendre partit entre el seu pare o la seva mare. Aquests infants no poden seguir el camí de la vida, no poden escalfar els seus cors ja que els pares que som els responsables d’encendre la llumeta del cor del nostre fill, tenim la nostra pròpia flama apagada per la ràbia i el rencor.

I resoldre això és senzill i  la vegada complex. Es tracta de tenir molt present que els fills necessiten tant el pare com la mare dins el seu cor per poder estimar la vida. Per un fill, pare i mare segueixen sempre junts ja que tot i que es separin, sgueixen sent els seus pares i ocupen plegats un gran lloc dins dins el seu cor.

En una relació de parella amb fills existeixen dos vincles, el vincle de parella i el vincle de pares. Quan la relació entre el pare i la mare es trenca, es trenca també el vincle de parella però el vincle de pares no es trencarà mai, existirà al llarg de tota la seva vida. És molt important tenir present aquests dos tipus de vincles en el moment de la separació. Si el vincle de pares no es romp, la separació es podrà fer mirant als fills i es podrà tancar bé la relació. I què significa tancar bé la relació? Doncs, donar un lloc en el cor a la parella, ja que en un moment de la nostra vida sí que va ser important per nosaltres. Dins el nostre cor donar-li les gràcies, dir-li ho sento i et don un lloc dins el meu cor. Això no és fàcil, però cal avançar en aquesta direcció per poder sentir la llum de la vida i honrar el vincle de pares.

L’únic que necessiten els fills és que els seus pares siguin feliços i segueixin endavant. Els fills van endavant cap a la vida quan senten que els seus pares són feliços.

Els pares i les mares tenim la missió de donar llum a la vida dels nostres fills. Hem d’escalfar els seus cors i encendre la flama que els il·lumini en el seu camí. Però cal que nosaltres també, els adults, tinguem encesa la nostra flama per poder encendre la seva. Encendre el foc de la vida, l’alegria de viure.